dilluns, 11 de juliol del 2011

Opinions

Ei, mascaronians!

Les bones crítiques estan arribant, i de gent ben variada! Aquí vos pas la darrera que hem rebut. Gràcies!

Impresionante.

Muchísimas gracias por rescatar del olvido, yo tampoco conocía de su existencia, a una persona como Joan Mascaró y haber realizado la emisión del documentan en estas fechas.

Ahora que la juventud (yo tengo muchos años), busca referentes en la no violencia y el cambio social, ahora que es evidente la falta de referentes morales y éticas que sirvas de “faros” para una revolución cultural y social que surge en su fase más embrionaria, emisiones como el documentan que habéis realizado, dan y son referentes validos.

Muchísimas gracias por el trabajo que habéis realizado, lastima que los cambios políticos que se han producido, no creo que faciliten nuevos trabajos del tipo que habéis realizado, pero no importa, como dice un entrevistado en vuestro documental (más o menos dice algo parecido). No te tiene que importar que las cosas que hagas no sean importantes ni maravillosas, solo que se han éticas para tu conciencia.

Un abrazo y muchísimas felicidades a tu y a tu equipo.

Alejandro Ramonet
S’Arenal de Llucmajor

També, Josep Maria Llauradó ha publicat un article a "dBalears":

Més enllà del penediment col·lectiu per no haver sabut aprofitar una figura com la de Joan Mascaró Fornés, biografiat al Llànties de foc (diumenge vespre, a IB3, amb una informació completa del documental a joanmascaro.com), cridaven l'atenció les prèdiques del pacifisme que el savi de Santa Margalida va fer el 1979 a l'històric La clave i al The David Frost Show, on el setembre del 1967 conegué George Harrison, que pocs dies després rebia The Lamps of Fire, i l'èxit de les seves traduccions del Bhagavad-Gita i d'altres llibres sànscrits, dels quals s'han venut milions d'exemplars.

¿Què podríem fer ara per recuperar aquell esperit lliure i arrelat a Mallorca que Joan Mascaró passejà amb la seva persona arreu del món, des d'Anglaterra fins a l'Índia? ¿No podríem, a més de mantenir la seva memòria, posar en pràctica això que "els valors de totes les religions són els mateixos", una idea plenament lul·liana, plenament vigent, i plenament desaprofitada? ¿O ens hem de resignar a aquella fatalitat que descrivia, en el reportatge, Joan Francesc March quan, explicant la infantesa de Joan Mascaró, hi deia "era de família pagesa: li corresponia ser analfabet"?

Una carta de Josep R. Femenias per al "Diario de Mallorca":

Felicitaciones a IB3. Después de visionar el documental "Llànties de foc" del pasado domingo sobre la vida Joan Mascaró i Fornes, deseo felicitarles, ya que se ha hecho justicia a una persona reconocida universalmente. ¿En España también? Se demostró una vez más que nuestra cultura es tan importante o más, que otras cercanas. Leer sus libros es una gozada y te contagia una paz interior. Consiguió ser libre y transmitir los valores de ser y no sólo tener, buscar la cooperación y no la competición. Ser libre para crear, no para poseer. Estos programas hacen posible que la televisión sea el medio para formar e informar a muchas personas. «No és la quantitat de coneixement, sinó la qualitat del coneixement allò que compta». Joan Mascaró i Fornes, de su libro "La creació de la fe".

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt veure coses que no sabia d'ell, com per exemple els vídeos. Llàstima que no el sentíssim parlar en català, la llengua que tant estimava.

    ResponElimina
  2. Diuen que el títol de Llànties de foc provendria d'un poema de sant Joan de la Creu. No dic que no. Però també podria venir de Ramon Llull: Si vosaltres amadors volets foch venits a mon cor e encenets vostres lantees. Lantees de foch. Llànties de foc.

    ResponElimina
  3. Efectivament, Joan, la cultura és un palimpsest infinit: les grans obres s'inspiren en grans obres que s'inspiren en grans obres... ;)

    ResponElimina